Que un mallorquí, a qui li parlen en castellà, contesti en català és una excepció. El canvi de l´idioma de l´illa cap al castellà és un pas quasi automàtic, a vegades també profilàctic quan l´aparença física de l´altra persona fa pensar que és estranger. Des del punt de vista dels defensors de l´idioma això és frustrant; en aquests casos, el català sembla un idioma de reserva que automàticament cedeix davant el castellà parlat per gent de la Península, immigrants de Sud-amèrica i, en molts casos, també estrangers europeus.

Des del punt de vista dels defensors de l´idioma, és conseqüent que el Govern vulgui enfortir l´autoestima lingüística dels mallorquins amb una campanya (pàg. 6). Sobretot, perquè aquells que estan estudiant català tenen poques ocasions de practicar-lo. Mai no podríem explicar prou la importància que té l´idioma per a la identitat dels mallorquins -i la dominància amb què es percep el castellà.

Però els defensors de l´idioma també haurien de considerar els habitants i visitants de l´illa que no entenen el mallorquí. Ells podrien sentir-se ofesos o tenir la impressió que no són benvinguts. A més, podria tornar a agafar força la discussió molesta i sobrecarregada de simbolismes, que en els darrers anys ha enverinat el clima social a Mallorca. Els adversaris del català estan esperant nous arguments -d´això no hi ha cap dubte.

Fomentar el català és necessari, però també ho és el tacte de totes dues bandes. Una persona que se sent obligada a parlar català no tendrà gaire ganes d´aprendre´l. Una idea per ajudar a aprendre el català seria analitzar per què tan poca gent respon a les àmplies ofertes de cursos d´idioma -i com aquesta formació es pot apropar de la manera més simple als diferents destinataris.